Home

“GRAMÀTIQUES EXTRATERRESTRES” – FERNANDO BALLESTEROS – BROMERA

-Ressenya: Pablo Martín-1r de batxillerat. IES Historiador Chabàs. Dénia-

 

Fernando J. Ballesteros, nascut a València en 1969, és tota una eminència com a investigador i divulgador científic als camps de la física i l’astronomia, en concret ha treballat com a membre de l’equip del telescopi espacial de l’ESA, i també ha estat investigador del Centre d’Astrobiologia i actualment treballa a l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

La seva feina com a divulgador científic s’ha vist recompensada amb el XII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General per “Gramàtiques extraterrestres”, publicat conjuntament per edicions Bromera i PUV(Publicacions Universitat de València) el 2007 i traduït per Josep Franco.

En “Gramàtiques extraterrestres” l’autor ens endinsa en la gran qüestió de si estem sols a l’univers amb la claredat i rigor de la més pura ciència, aquesta pregunta apareix fictíciament resolta al principi del llibre per tal de fer-nos reflexionar les seves conseqüències en la societat i el nostre pensament.

El començament de tot: per a trobar els primers indicis de vida hem d’endarrerir-nos a la formació del sistema solar a partir de les grans nebuloses i com una simple i comú acumulació de pols va donar lloc al nostre planeta.

Aquest món candent va anar refredant-se i apareixeren l’atmosfera reductora primitiva i l’aigua (ingredient secret de la vida) en els primers oceans, seguidament a les fumaroles es van gestar les primeres cèl·lules i sorgí la vida, com demostren roques d’origen sedimentari amb signes d’activitat biològica datades fa 3800 milions d’anys.

És la vida a la Terra un cúmul de casualitats? En un principi pot semblar això, però dins del Sistema Solar podem trobar bons candidats per a la vida com Europa, lluna de Júpiter amb una carcassa de gel que podria amagar un gran oceà replet de vida; o Tità, un satèl·lit de Saturn amb una atmosfera reductora prometedora.

Però és Mart, inspiració dels astrònoms, qui rep quasi totes les mirades, ja que els experiments mostren a Mart com un antic món ple d’aigua que podria conservar la vida a les seues entranyes. A tot això hem d’afegir-li els impressionants bacteris extremòfils que fins i tot han viatjat com a polissons a la Lluna i han tornat vius.

Ara que ja sabem que la vida probablement es prou comuna a l’Univers, l’autor ens mostra la recerca d’intel·ligència extraterrestre des de les seues primeres passes fins els projectes actuals més innovadors.

Després de les infructuoses recerques a Mart d’intel·ligència, Giuseppe Cocconi i Philip Morrison, juntament amb Frank Drake van proposar els radiotelescopis com a buscadors d’intel·ligències extraterrestres, així va nàixer el projecte Ozma, el precursor de projectes com SETI i Phoenix.

Posteriorment, els científics van arribar a la conclusió que qualsevol intel·ligència extraterrestre emetria senyals en ones electromagnètiques, microones amb una longitud d’ona de 21 cm, l’emesa per l’hidrogen i que pot travessar la galàxia sense quasi interferències, a més d’afegir que les senyals siguen repetitives, de pulsacions lentes i que tinguen un patró matemàtic en elles.

Una vegada sabem què s’havia de buscar, perfeccionats els mètodes i les instal·lacions, començà la recerca amb projectes molt ambiciosos com SETI (Search for ExtraTerrestrial Intelligence), HMRS i Phoenix que van utilitzar mètodes tan ingeniosos com el SERENDIP i SETI@home que van permetre la col·laboració de tot el món en l’arreplega i anàlisi de dades, tan interessants com la famosa senyal WOW! rebuda a l’Orella Gran (radiotelescopi de Columbus). En la actualitat hi ha en marxa projectes com SKA, un camp de radiotelescopis d’un quilòmetre quadrat i O(optical)SETI, que utilitza telescopis en compte de radiotelescopis.

Però, com ens comunicarem amb uns éssers que probablement no interpreten la realitat de la mateixa manera que nosaltres?

Fernando J. Ballesteros ens explica que el problema radica en el nostre llenguatge simbòlic i proposa remetre’ns als animals per a esbrinar si es tracta d’una convergència evolutiva, és a dir, que tot i evolucionant per separat desenvolupen aquesta capacitat perquè és favorable per a la supervivència, cosa que es podria estendre als possibles extraterrestres. Aquesta recerca ha resultat un èxit amb molts exemples com els dofins que es transmeten informació abstracta fins als codis de color dels cefalòpodes.

Als problemes de comunicació cal afegir la nostra visió del món, la interpretació del nostre cervell dels colors i les formes, així com la utilització de les matemàtiques que tot i que els conceptes aritmètics més simples si són universals (provat en animals), altres conceptes podrien escapar-se a l’enteniment.

Finalment, l’ésser humà en la desesperada recerca de intel·ligències equiparables a la seva per tal de no trobar-se tot sol a l’Univers ha ideat enginyosos aparells i mètodes com les sondes Voyager i Pioner i el seu disc a milions de kilòmetres amb informació del que som i com trobar-nos, el missatge emés pel radiotelescopi d’Arecibo i l’enginyós llenguatge Lincos per a comunicar-se mútuament humans i extraterrestres, però no han trobat cap indici de que hi haja civilitzacions extraterrestres, fins i tot les teories estadístiques de colonització per part d’intel·ligències extraterrestres avançades diuen que haurien d’haver-nos trobat ja.

En conclusió,podem sentir melancolia per una cosa que ni tan sols sabem si existeix, una cosa que provoca por i que faria tremolar els pilars de la nostra societat, però que necessitem per a trobar-nos a nosaltres mateix. Malgrat tot sempre hi haurà esperança i voluntat per seguir guaitant el cel en busca d’intel·ligència.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s