Home

EDITORIAL-

“LA CLONACIÓ HUMANA”-

Josep Lluís Doménech – Professor de Física i Química – IES Antoni Llidó – Xàbia

Uns dies abans de tancar l’edició d’aquest número s’ha fet pública l’obtenció del primer embrió humà a partir de cèl·lules somàtiques. Utilitzant la mateixa tècnica que va permetre a l’equip encapçalat pel britànic Ian Wilmut clonar l’ovella Dolly, científics nord-americans dirigits per Shoukhrat Mitalipov han obtingut cèl·lules embrionàries humanes. A partir de les cèl·lules mare d’aquests embrions es poden obtenir teixits que s’utilitzarien per regenerar i substituir els teixits i òrgans danyats. En tractar-se de cèl·lules compatibles amb el donant, s’eviten els problemes relacionats amb els rebutjos immunitaris. Com assenyalen els autors, si bé queda un gran treball per fer, la descoberta obri un camp formidable a la medicina regenerativa.

Per descomptat, l’embrió format es podria implantar en l’úter d’una dona i generar un embaràs. Amb el temps, i si tot anara bé, es crearia un ésser idèntic a aquell de qui s’havia extret el nucli cel·lular. S’hauria aconseguit la clonació humana. Els autors del treball s’han afanyat a negar que el seu propòsit fóra la clonació reproductiva, però teòricament podria seguir-se aquest camí.

Amb açò han ressorgit els problemes ètics associats a la clonació: ¿Quines raons hi ha per permetre o prohibir la reproducció humana mitjançant la clonació? ¿És lícit usar la clonació en el cas de parelles estèrils o homosexuals? ¿Quina percepció de la vida tindrà una persona nascuda per reproducció asexual?, etc. Diferents organismes internacionals han abordat les preocupacions bioètiques i, en tots els casos, s’ha considerat que “la utilització de la clonació per a la replicació humans és èticament inacceptable i contrària a la dignitat i la integritat humanes” (resolució de l’OMS, 1998). No ocorre el mateix en relació a la clonació amb finalitat investigadora i és que aquesta branca del coneixement sembla extraordinàriament prometedora en relació a algunes malalties que angoixen la humanitat com, per exemple, Parkinson, Alzheimer o lesions medul·lars.

Alguns s’han posicionat en contra de la clonació des d’un primer moment i això per tractar-se d’una tècnica antinatural. Altres pensen que cal prendre decisions basades en el coneixement disponible i tenint present el benefici de la humanitat. En tot cas el debat està obert i tots hem de participar-hi.

En aquest número, Amparo Vilches i Daniel Gil fonamenten el sorgiment d’un nom camp del coneixement: la ciència de la sostenibilitat; Claudi Mans aborda un tema ben actual, el canvi en la legislació referent a la data de caducitat dels iogurts en les etiquetes; J. M. Mulet proposa un replantejament dels programes de conservació de les espècies en perill d’extinció; Daniel Climent ens explica l’origen del terme canícula amb què ens referim al període més càlid de l’estiu; l’estada de Vicent Botella a Viena el porten a recordar les aportacions de Boltzmann a l’acceptació de la teoria cinètica dels gasos; Paco Savall es fa ressò del llarg procés que portà a l’acceptació dels fotons per part de la comunitat científica de la primera part del segle passat; Herme Maria identifica els valors ambientals que justifiquen la necessitat de protegir els trams mitjà i final del riu Girona; Josep Lluís Doménech palesa les dificultats de les persones per interpretar correctament els nombres grans o petits; Teresa Arabi i Vicent Chorro

mostren alguns dels conceptes matemàtics que hi ha darrere dels riuraus; Jesús Yáñez informa de les esperances de la tecnologia en el grafé. En una ampla entrevista, Rosa Marín, vicerectora de la Universitat de València, aborda alguns dels problemes que preocupen a la Universitat. En l’apartat de Notícies, Remei Galiana tracta la influència de la ingesta calòrica en el deteriorament físic de les persones; per la seua part, Marina Rodrigo presenta les conclusions de dos articles que aborden el problema del fracking. Pel que fa a les Ressenyes, Catalina Luque comenta una novel·la amb rerefons matemàtic. Presentem també el treball de Carme Catalá sobre el llibre Biotecnologia que ha estat guanyador del IV Premi Llegir sense Fronteres convocat per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s