Home

“Potencials antivirals contra el VIH-1”

El virus de la immunodeficiència humana (VIH) és l’agent causant de la síndrome de la immunodeficiència adquirida (SIDA), malaltia reconeguda com a tal per l’Organització Mundial de la Salut des del 1981. El virus actua, principalment, infectant els limfòcits T CD4+ del nostre organisme, que són essencials en la resposta immunitària, destruint-los. Hi ha dos tipus de virus, el VIH-1, responsable de l’epidèmia a nivell mundial, i el VIH-2, que és endèmic a l’Àfrica.

Pel que fa al mecanisme d’infecció del VIH-1 podem considerar que ocorre en les etapes següents:

1. El VIH-1 comença per acoblar-se a la superfície d’un limfòcit, tot fusionant la membrana cel·lular.

2. El genoma viral (ARN i proteïnes) entra al citoplasma cel·lular on, mitjançant la transcriptasa inversa (un enzim viral), l’ARN es converteix en ADN i adquireix la capacitat d’entrar al nucli cel·lular.

3. L’ADN viral migra al nucli i, mitjançant la integrasa (enzim viral), s’integra en l’ADN cel·lular formant un provirus, que pot estar inactiu durant mesos o anys. La durada de la latència depèn de diversos factors, sent un dels més importants la resposta immunitària per part dels limfòcits T infectats pel VIH-1.

4. L’ADN del provirus es transcriu a ARN mitjançant la maquinaria cel·lular i origina l’ARN que constituirà el genoma dels virions i l’ARN missatger (ARNm).

5. Les cadenes d’ARN passen al citoplasma i l’ARNm fa servir enzims cel·lulars per traduir-se en llargues cadenes de proteïnes virals.

6. La proteasa, un altre dels enzims virals, talla les cadenes de proteïnes per tal què puguen encaixar-se, formant partícules virals. Algunes de les proteïnes es transformen en enzims i altres en els elements estructurals d’un virió immadur (encara no infecciós). Les proteïnes estructurals, a l’igual que el complex nucleoprotèic (ARN i proteïnes), es transporten fins la membrana plasmàtica i s’alliberen a l’exterior de la cèl·lula per gemació.

7. Finalment està l’encaixament i maduració de la càpsida (embolcall). La proteïna formadora de la càpsida immadura (p25, se’n diu) es lisa, originant entre d’altres la proteïna estructural p24, que juga un paper decisiu en la formació de la càpsida madura. Els canvis en les proteïnes i les interaccions entre elles produeixen una reorganització a l’interior del virió. Al mateix temps, la càpsida adquireix una forma cònica distintiva. Ara el virió ja és infectiu i preparat per començar un nou cicle de replicació.

Cicle de replicació del VIH-1

Objectiu: la proteïna p24

La major part dels fàrmacs de què es disposa inhibeixen la funció d’alguna proteïna específica del virus, bàsicament la transcriptasa inversa, per tal d’impossibilitar l’entrada del material genètic del virus al nucli cel·lular.

Un lloc d’atac preferent per les estratègies antivirals el constitueix l’última etapa del cicle, l’encaixament de la càpsida madura. Una de les línies d’investigació de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de la UMH està centrada en la proteïna p24. El paper crític en l’encaixament i maduració de la càpsida, fa de p24 una diana per al desenvolupament de nous fàrmacs anti-VIH-1. Es dissenyen xicotetes molècules orgàniques i/o miniproteïnes per tal que s’acoblen a p24 i inhibisquen l’encaixament de la càpsida i, consegüentment, facen infectiu el VIH-1.

Rosa Doménech, Institut de Biologia Molecular i Cel·lular, Universitat Miguel Hernández

Exalumna de l’IES Antoni Llidó, Xàbia

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s